El Vell Funciona - Cercle del Design

Fiabilitat, durabilitat i resistència d’allò analògic

Tens un objecte del segle XX que encara funciona? Ho pots demostrar?

El Cercle del Design llança una convocatòria oberta per crear una exposició col·lectiva, sota el títol: LO VIEJO FUNCIONA. Fiabilitat, durabilitat i resistència d’allò analògic, el dissabte 17 d’octubre, de 10 a 21 hores, al pati de la Fàbrica Lehmann, carrer del Consell de Cent, 159, Barcelona.

Es busquen objectes d’ús quotidià del segle XX que continuïn funcionant. Els objectes reunits seran el nucli d’una exposició col·lectiva i el punt de partida d’una reflexió compartida sobre la fiabilitat, la durabilitat i la resistència d’allò analògic.

El Cercle del Design convida dissenyadors, interioristes i el públic en general a portar un objecte del segle XX que encara funcioni: no una peça de museu, sinó un objecte carregat de temps i d’ús. La convocatòria s’articula entorn de set formes de permanència: memòria, durabilitat, fiabilitat, reparabilitat, materialitat, ús i bellesa que no envelleix; diferents maneres d’entendre la relació entre ús, temps i significat.

L’esdeveniment, que forma part del programa OFF de la Barcelona Design Week 2026, és un happening: els objectes arriben amb els seus propietaris, que els presenten davant del públic abans d’incorporar-los a l’exposició. Cada participant és fotografiat amb el seu objecte a la mà amb càmeres Fujifilm Instax, una imatge instantània que s’incorpora a un plafó expositiu i es converteix en part integrant de la mostra i en l’inici d’un catàleg digital d’objectes i persones. El resultat és una instal·lació inèdita i imprevisible, construïda en temps real.

El projecte s’estructura en tres eixos de debat, amb taules rodones sobre ús, temps i significat: una reflexió sobre el futur del disseny, no només com a font d’innovació, sinó com a eina per fer que la vida dels objectes perduri en el temps.

La jornada culminarà amb un tancament festiu amb música.

Pren-ne nota:

Dissabte 17 d’octubre de 10 a 21 hores

Fàbrica Lehmann

carrer del Consell de Cent, 159

08015 – Barcelona

El Cercle del Design és una comunitat física i independent amb seu a Barcelona, dedicada al disseny contemporani.

www.cercledeldesign.com

Més informació: info@cercledeldesign.com

Guendalina Perelli +34 663 801 384 | guendalina@gwep.it

Jazmín Castresana +34 699 727 665 | jazmin@interiorcontraportada.com

OFF BDW Barcelona Design Week 2026

LO VIEJO FUNCIONA
Fiabilitat, durabilitat i resistència d’allò analògic

«Els objectes que han estat utilitzats dia rere dia es converteixen en obres d’art. Quan se’n toca la pàtina, i si s’intenta restaurar-ne l’aspecte original, perden tot el seu poder i el seu esperit. El temps dona al material una segona pell.» Axel Vervoordt, “Artempo: Where Time Becomes Art” (Palazzo Fortuny, Venècia, 2007)

Es diu que la cadira perfecta ja ha estat dissenyada. D’aquesta afirmació neix una reflexió més àmplia: potser per això «allò vell funciona». No només perquè alguns objectes del passat continuen complint la seva

funció tècnica, sinó perquè també funcionen en un pla més profund: humà, emocional, de memòria.

Un objecte funciona quan compleix el propòsit per al qual va ser creat i estableix una relació amb qui l’utilitza. Un intercanvi entre cos, gest i sentit que va més enllà de l’eficiència.

Els objectes evoquen a través de la forma, el pes, la superfície i la matèria. La memòria és un d’aquests canals, immediat i involuntari, però no l’únic. Un objecte pot evocar fins i tot sense un record personal: n’hi ha prou que tingui presència, coherència i una qualitat recognoscible.

L’ús transforma: modifica la forma, altera els materials i hi deixa empremtes. Els materials del passat contenen una qualitat difícil de projectar: la de l’envelliment. No com a deteriorament, sinó com a pàtina, desgast honest i evidència de resistència en el temps. Qui els ha posseït els ha atorgat un significat que va més enllà de la funció, integrant-los en una història.

Quant pot recuperar avui el disseny d’aquestes evocacions? Fins a quin punt pot néixer amb la intenció de formar part de la història de les persones, i no només de respondre a una funció immediata?

Temps, tecnologia i experiència humana

La nostra relació amb el temps ha canviat profundament. Els entorns digitals han multiplicat la velocitat d’accés a la informació, la freqüència d’actualització de productes i serveis i la fragmentació de la nostra atenció quotidiana. I, en conseqüència, s’ha debilitat la capacitat col·lectiva de pensar a llarg termini, a favor d’una novetat permanent.

Tanmateix, l’ésser humà continua desenvolupant-se segons ritmes biològics que no han canviat al mateix ritme que la tecnologia. Aprenem, construïm memòria, desenvolupem vincles i donem significat a les coses mitjançant processos que requereixen temps, repetició i continuïtat.

Potser per això continuem sentint una afinitat especial envers aquells objectes que romanen amb nosaltres durant anys o fins i tot generacions. No només perquè funcionen, sinó perquè estableixen una relació més coherent amb el nostre propi ritme biològic.

Malgrat pertànyer a una espècie la supervivència de la qual ha depès històricament de la capacitat de pensar en termes intergeneracionals, la direcció que estem prenent sembla cada vegada més allunyada d’aquesta lògica.

SÍNTESI DEL PROJECTE

LO VIEJO FUNCIONA és una proposta del Cercle del Design que planteja una pregunta central per al disseny contemporani: per què, en molts casos, allò que ja existeix continua funcionant millor que allò nou?

Inspirat en una frase de la sèrie El Eternauta, el projecte no proposa una mirada nostàlgica, sinó una reflexió crítica sobre la fiabilitat, la durabilitat i la resistència com a valors del disseny. La qüestió no és si allò antic és millor que allò nou, sinó què podem aprendre dels objectes que han resistit el pas del temps i com aquest coneixement pot influir en la pràctica projectual contemporània.

En un context marcat per l’obsolescència programada i la volatilitat digital, l’elecció d’allò que perdura —allò reparable, allò verificat, allò que resisteix el temps— es converteix en una decisió tant projectual com cultural.

El creixement del mercat de segona mà, la regulació europea sobre el dret a la reparació i el retorn a la materialitat estan redefinint la nostra relació amb els objectes.

El projecte s’estructura en tres eixos de debat:

1. ÚS (com viu i funciona l’objecte en el present)

El disseny es dissol en el comportament. Naoto Fukasawa

L’ús com a condició activa de l’objecte en el temps.

Què fa que un objecte continuï funcionant, sent recognoscible i significatiu en la vida quotidiana?

L’ús és un procés continu que transforma l’objecte a través del contacte amb el cos, el gest i la repetició. En aquesta relació es construeixen la funcionalitat, la familiaritat i la permanència pràctica dels objectes. Un objecte funciona quan estableix una relació amb qui l’utilitza, un intercanvi que va més enllà de l’eficiència. La familiaritat permet que no hàgim d’aprendre constantment nous sistemes, mentre que la continuïtat de l’ús genera una forma d’estabilitat quotidiana. En aquest context, la proliferació d’actualitzacions digitals i la substitució accelerada de productes ha modificat la nostra relació amb l’ús, fragmentant l’experiència i debilitant la continuïtat del gest.

2. TEMPS (com es transforma i envelleix l’objecte)

L’objecte no és només una funció. És una història. Ettore Sottsass

El temps com a matèria del disseny.

Com envelleixen els objectes? Què significa que un material «envelleix bé»?

Aquesta família explora la relació entre materialitat, durabilitat i transformació. No es tracta del deteriorament entès com a pèrdua, sinó de la capacitat de l’objecte d’incorporar el pas del temps com a valor: la pàtina, el desgast honest, l’empremta de l’ús i la bellesa de la imperfecció acumulada.

En contrast amb la lògica contemporània de l’obsolescència programada i l’acceleració tecnològica, molts objectes analògics continuen demostrant una qualitat cada vegada més rara: la capacitat de mantenir-se operatius durant dècades.

Al mateix temps, la nostra relació amb el temps ha canviat profundament. Els entorns digitals han accelerat els cicles d’actualització i han reduït la centralitat del llarg termini. Tanmateix, els nostres ritmes biològics, la memòria, l’aprenentatge i la construcció de vincles continuen depenent de processos lents, repetitius i continus.

Potser per això continuem sentint afinitat envers els objectes que romanen amb nosaltres durant anys o generacions: no només perquè funcionen, sinó perquè s’alineen amb el nostre propi temps humà.

3. SIGNIFICAT (per què l’objecte roman i adquireix valor)

No tinguis a casa res que no sigui útil o que no consideris bell. William Morris

L’objecte com a portador de memòria, valor i resistència cultural.

Què fa que un objecte transcendeixi la seva funció? Com es construeix la seva dimensió simbòlica, afectiva i econòmica?

Aquesta família aborda l’objecte com a suport de memòria individual i col·lectiva. L’evocació no depèn únicament del record personal: n’hi ha prou que un objecte tingui presència, coherència material i una qualitat recognoscible per activar formes de significat.

L’ús prolongat transforma l’objecte: en modifica la forma, n’altera els materials i hi deixa empremtes. Molts objectes del passat incorporen així una dimensió narrativa que va més enllà de la seva funció original i es converteixen en dipositaris d’històries, afectes i relacions.

En aquest marc, emergeixen múltiples capes de significat: la memòria familiar, el record i la nostàlgia, la raresa com a valor cultural, la familiaritat com a seguretat, l’estètica de la permanència i també el valor econòmic derivat de l’escassetat i el temps.

La reparació, en aquest context, no és només una acció tècnica, sinó un acte cultural que reintrodueix continuïtat en un sistema dominat per l’obsolescència.

El creixement del mercat de segona mà i el dret a la reparació reforcen aquesta relectura de l’objecte com a entitat duradora i recuperable.

LO VIEJO FUNCIONA no proposa una mirada nostàlgica al passat, sinó una invitació a observar allò que ha resistit el temps per repensar el futur del disseny des de les lògiques d’ús, temps i significat.

La qüestió no és només per què allò vell continua funcionant, sinó si estem dissenyant els objectes d’avui perquè continuïn funcionant d’aquí a cinquanta anys.

Dieter Rams, dissenyador alemany:

«El disseny ha d’aspirar a l’atemporalitat en lloc de seguir les tendències.»

«Sempre m’esforço per crear coses sostenibles. Amb això vull dir productes duradors, productes que no envelleixen prematurament, que no passen de moda.»

Convocatòria oberta + exposició col·lectiva

Dissabte 17 d’octubre de 10 h a 21 h